Els nostres símbols

Les Quatre Barres, senyal del rei i de la terra

El senyal de les barres vermelles –pals tècnicament– és inicialment un símbol heràldic dels comtes de Barcelona, que l’utilitzaren com a tal de molt abans de la unió amb Aragó. Va ser el senyal heràldic personal i familiar dels nostres reis fins a Ferran el Catòlic, incloent-hi els monarques de la branca privativa de Mallorca, que no hi feren cap modificació. Tanmateix, sense deixar de ser un símbol personal i familiar, amb el temps esdevingué un símbol territorial de cada un dels estats de la Corona d’Aragó. Quan s’extingeix el Casal de Barcelona el 1410, la nova dinastia dels Trastàmara, d’origen castellà, no dubta a adoptar el símbol de la dinastia anterior, perquè d’alguna manera aquest símbol ja estava lligat als estats de la Corona.

A partir dels reis de la Casa d’Àustria el símbol heràldic personal del rei és tot un altre, format per una acumulació dels emblemes dels regnes que aquells monarques governaven. D’aquesta manera, a l’escut dels reis posteriors als Reis Catòlics hi ha, entre altres, el senyal quatribarrat, convertit definitivament en símbol territorial, representació inequívoca de tots i cada un dels estats de la Corona d’Aragó. De fet aquest escut heràldic reial, amb diferents variants segons els monarques i èpoques, també es convertirà en un símbol territorial: l’escut d’Espanya. Cal dir, però, que amb els Àustries a cada un dels estats de la Corona d’Aragó, i a les Balears en concret, les Quatre Barres continuen essent el símbol de les institucions que representen el poder reial, és a dir l’autoritat suprema. És evident que ja eren més un símbol vinculat al regne que un signe personal del monarca.

Han estat força reproduïdes algunes citacions que demostren la territorialització de les Quatre Barres en el Principat. Per exemple, el 1396 la reina aragonesa Maria de Luna diu al Parlament General de Barcelona “que les galeres no portin altres banderes, cendals o panyos que els del comtat de Barcelona, o sigui, només barres grogues i vermelles”. I el 1406 Martí I l’Humà recorda que quan Jaume II va enviar el seu fill Alfons a la conquesta de Sardenya li digué: “fill, jo us dó la bandera nostra antiga del principat de Catalunya”. No s’ha d’entendre, però, de cap manera que aquests passatges demostren una vinculació de les barres amb el Principat major que la que poguessin tenir amb els altres territoris de la Corona, on la monarquia era la mateixa i on aquells territoris estaven en peu d’igualtat. R. Rosselló ha mostrat com, amb motiu de les exèquies de Joan II fetes a Palma, es consignen despeses per “senyals reials d’Aragó e de sos Regnes” i per “banderes d’armes d’Aragó e de sos Regnes“. ROSSELLÓ (1981), PÀG. 26.

A les Illes Balears, una de les idees que s’han sostingut –en suport de la bandera de l’afegit morat – és que el senyal dels Quatre Pals era només el símbol personal del rei, alhora que es feia èmfasi en el caràcter de distintiu del regne, del territori, que hauria tingut la simbologia que combina pals i castell. L’intent de desvincular, o d’amagar l’estreta vinculació històrica, entre les Quatre Barres i el territori –i la gent– de les Illes ha estat una constant en el discurs regional-espanyolista. I han tingut com a vent favorable el fet de la superposició durant l’antic règim del regne de Mallorca amb una administració municipal, cosa que no passava a la resta de la Corona d’Aragó, on el regne comprenia múltiples universitats. Però seria aclaridor de diferenciar el regne (el territori subjecte a l’autoritat del rei) i la universitat de la ciutat i regne (entitat per al govern municipal, equiparable a les de Barcelona o Perpinyà). El primer sentit és el que hi ha en les expressions lloctinent del regne, governador del regne o procurador del regne –funcionaris delegats del poder reial– o armes (blasó) del regne, que són les Quatre Barres. Tant a les Illes com a la resta de la Corona d’Aragó els símbols del rei són els símbols del regne i, essent el rei la màxima autoritat, els seus símbols estan per damunt qualsevol altre. Entre aquests hi havia els de les universitats o municipis. Però les institucions per al govern de les universitats no eren més nostres que la institució de la monarquia, ni els símbols d’unes i altra tenen per què excloure’s mútuament, com no s’excloïen, sinó que anaven sovint un al costat de l’altre, en èpoques passades. Tractar desdenyosament els Quatre Pals com un “mer” símbol personal del rei, com si els nostres reis haguessin estat uns estranys a casa nostra, és una frivolitat ofensiva. Com si la nostra monarquia, de Jaume I fins al darrer rei que respectà els nostres furs, no hagués estat una institució essencial en la nostra història. Si a Catalunya i a Aragó el símbol de la seva –i la nostra– monarquía és avui la divisa màxima d’aquells territoris, per què no ha de ser-ho a les Balears?

Però, com hem dit abans, les Quatre Barres no eren sols el símbol personal del rei. ¿Com s’explicaria si no que a partir del segle XVI, quan l’escut personal del rei ja no era el blasó dels quatre pals, les Illes s’omplissin d’escuts quatribarrats, molt sovint al costat de l’escut quarterat municipal? En trobam damunt les murades renaixentistes, damunt les façanes d’edificis civils i religiosos del segle XVII (com l’església de Sant Francesc de Palma, el llatzeret de la Quarantena de la mateixa ciutat o el convent de Sant Francesc de Ciutadella), del XVIII (com l’església parroquial de Santa Maria del Camí), del XIX (façana neogòtica de la catedral de Mallorca, aljub dels Lleters a Palma) i del XX (com el vestíbul de l’Ajuntament de Palma). A més, durant aquests segles es col·loquen escuts quatribarrats damunt edificis antics, com els del Reial Alcàsser de Ciutadella o el que es pot veure a la façana lateral del Consolat de Mar. I es pinten en lloc preferent en els quadres que representen la ciutat de Palma, el mapa de l’illa o esdeveniments històrics. En els arxius l’escut barrat presideix els llibres de les cúries reials de les viles, els llibres de lletres comunes, que guarden les lletres del governador als batles; donen autoritat als documents de la Reial Audiència i engalanen els annals i llibres d’història de Mallorca (vegeu la documentació gràfica).

Tot això és així perquè aquest era considerat el primer símbol del país; el senyal reial però senyal reial del país. És, per això, completament raonable de suposar que si ho era l’escut també ho fos la bandera amb les barres netes, la que onejava damunt els castells, sobretot el de l’Almudaina, seu i símbol de la reialesa (vegeu aquests testimonis); la que alçaren els dos bàndols en les revoltes dels forans i dels agermanats; la que cada trenta-u de desembre, festa de l’Estendard –l’estendard per antonomàsia– desfilava en processó pels carrers de Palma davant el respecte de tothom. I també és raonable de suposar que va ser aquesta bandera la que el 1873, en proclamar-se la Primera República, es penjà a l’Ajuntament de Palma i que la premsa del moment denomina “bandera mallorquina”.

L’aparició —a l’estranger— d’una variant de l’escut quatribarrat amb una banda diagonal no va significar en absolut la disminució de l’ús de l’escut amb les barres soles, que va ser l’únic usat a l’interior del país fins al segle XVIII, moment a partir del qual l’escut amb banda té una utilització limitada en certs contextos (vegeu la documentació gràfica).

Si les barres eren considerades el símbol major de les Illes i de cada una d’elles, no hi ha dubte que l’escut quarterat amb pals i castells restava lligat a la capital de l’illa gran, enfront dels altres municipis, que tenien els seus símbols propis. Tot i que teòricament l’escut quarterat fou el de “la universitat de la ciutat i regne de Mallorca” –atesa la consideració de l’illa, des de l’època fundacional, com un apèndix de la capital–, estigué primordialment vinculat a la ciutat, als jurats que l’administraven i posteriorment a l’Ajuntament de Palma. Ramon Rosselló Vaquer (La bandera, l’escut…), assenyala el fet gens negligible que l’escut quarterat no es troba representat a la Part Forana, tret del cas excepcional d’algun edifici sostingut pels jurats de la ciutat.

Són abundants els testimoniatges d’erudits i historiadors illencs que consideren l’emblema de les Quatre Barres com el propi del regne de Mallorca, de l’illa o de l’arxipèlag. Així la coberta de la Historia de Mallorca de Vicenç Mut (1650) porta l’escut quatribarrat. Guillem Terrassa, en els seus Anales del Reyno e isla de Mallorca (1775), manuscrit, dibuixa un escut barrat amb la inscripció Insignia Regnum Aragonum et Majoricarum.

Documentació gràfica

El símbol històric de la ciutat de Palma

Quan Jaume I va conquerir Mallorca no hi havia altre nucli urbà que la ciutat de Mallorca (Palma). Per això els seus òrgans de govern inicials, com els jurats, que administraven els afers de la universitat (el municipi) tenien autoritat sobre tota l’illa. En crear-se les universitats de cada vila la universitat de la ciutat continuà amb jurisdicció sobre tot Mallorca, però no sobre Menorca i Eivissa. Entre la conquesta catalana i el decret de Nova Planta a les illes hi ha dues administracions principals: la reial (lloctinent, governador, batle general de Mallorca, batles de les viles, etc.) i la municipal (la universitat de la ciutat i les de les viles, la primera amb autoritat sobre les segones). Els símbols tradicionals del nostre país són els d’aquestes dues administracions, el reial (les quatre barres) i els municipals o de les universitats. En desaparèixer la universitat de la ciutat i regne de Mallorca, pel decret de Nova Planta, l’hereu de les seves funcions i símbols fou l’Ajuntament de Palma.

El primer símbol propi de la ciutat de Palma va ser un segell concedit per Jaume I el 1269, perquè, com diu el document corresponent, “convinent cosa sia e acordable a rahó quascuna Ciutat segel propri de comunitat aver”. Un segell que “dela una part sia lo senyal nostre e en l’altre part lo senyal del Castel nostre dela Almudayna de Malorques”. Com era aquest segell? Pons (1907) afirma que “no hemos logrado ver ningún documento del que penda el sello descrito”. Tinguem en compte que un segell era un instrument per a autenticar els documents oficials, estampant-lo sobre una quantitat de cera adherida a aquells. És possible que aquest segell dugués un escut amb els elements heràldics indicats, però també és molt probable, tenint en compte que era normal que els segells tinguessin dues cares, que les barres i el castell corresponguessin a l’anvers i el revers (“de la una part” i “de l’altra part”).

El 1312 el rei Sanç en un document del qual només tenim una còpia confusa (i amb el text segurament incomplet o mal copiat) disposa l’aplicació dels dos símbols del segell esmentat al blasó de la ciutat. Benet Pons i Fàbregues, cronista de Palma a principis del segle XX, va crear la idea errònia que el dit document instituïa la bandera actualment oficial de Mallorca. Però no hi ha cap prova que aquesta bandera hagués existit mai abans que ell la dissenyàs i dibuixàs. Tant si el document de 1312 institueix l’armoria o blasó de la ciutat independentment del seu suport com si es refereix estrictament a una bandera o estendard, la documentació gràfica d’aquests símbols a partir del mateix moment de la concessió és invariablement de forma quarterada i amb els dos castells sobre fons blau, no morat (vegeu la documentació gràfica).

L’escut quarterat, del segle XIV ençà, fou el símbol de la universitat de la ciutat de Mallorca i dels seus administradors. Es troba a les cobertes dels llibres dels jurats, dels llibres d’actes del Gran i General Consell i sobre els edificis que tenien alguna relació amb els jurats de la ciutat. Com diu Rosselló (1981), l’escut quarterat no està representat quasi mai a la part forana (amb alguna excepció de qualque edifici pagat o mantingut pels jurats de Palma), i mai a Menorca o les Pitiüses.

Els mateixos elements heràldics, amb la disposició quarterada, també es troben documentats en forma de bandera, durant els segles XIV i XV, tant durant la breu època dels reis privatius com durant l’època de la monarquia nacional. Apareix sobretot en portolans diversos i en algun dibuix (vegeu la documentació gràfica). Sabem per la documentació que a la batalla de Llucmajor (1349), els jurats portaven la seva bandera, que era la quarterada amb dos quarters blaus: “pagam an Pere Pol per XIIII palms de sendat vermeyl […] e per V canes e II palms de sendà blau e groch […] de que feren l’estandart de la batayla” ROSSELLÓ (1981), pàg. 17. Eren els qui lluitaven contra Jaume III.

Després del decret de Nova Planta, el govern de l’antiga universitat va ser substituït per l’Ajuntament de Palma, i l’escut quarterat passà a ser el símbol de la nova institució. Quan es va constituir la Diputació Provincial de Balears adoptà també com a emblema l’escut quarterat municipal, en un acte abusiu i una clara mostra de centralisme de la capital. Finalment, l’escut quarterat ha estat adoptat pel Consell de Mallorca, però per a distingir-lo del de l’ajuntament de Palma ha estat necessari un nou disseny que crea més un logotip que un escut (vegeu la documentació gràfica).

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Extret de la pàgina de Gabriel Bibiloni

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: